En el nom de la cuina es diu i s'escriu de tot. I l'especialització -i el poder que dóna la ploma- duu alguns especialistes en cuiners contemporanis a demostrar de l'existència d'un moviment d'escala global d'origen local. I creada la criatura, trien padrins i la bategen. Per si algú no ho té del tot clar i creu que el nom és viu (com la criatura), proposo la lectura del poema de Carles Hac Mor, dicotomia entre nom i cosa anomenada, que diu:
El nom fa la cosa
la cosa és feta pel nom
el fet és fet pel fet
que el nom ha substituït
el fet de la cosa
que fet i fet no és sinó
el nom sense la cosa
o la cosa sense el nom.
(Zooflèxia, March editor, maig 2007)
No hay comentarios:
Publicar un comentario