Alguns territoris es resisteixen a formar part dels calaixos oficials. Se'ls fan petits, no hi caben. Això li passa a Cantonigros que és un poble, però que administrativament forma part d'un municipi que, per embolicar més la troca, té nom per partida doble, un de sant -Santa Maria de Corcó- i un de diables -l'Esquirol, nom universal des que uns quants habitants del poble van baixar a Manlleu fa més d'un segle a reventar una vaga d'obrers emprenyats i es van guanyar el nom per sempre més. Així li ocorre també al Cabrerès, que està dins la comarca d'Osona, però tant lluny alhora de la Plana de Vic que d'allí dalt estant sembla fugir-ne. Com fuig d'etiquetes Ca l'Ignasi (938525124) que és un restaurant de muntanya, i d'aquí ve que cogui força plats al forn en una cuina nova de trinca en el nou local estrenat de fa pocs mesos. Hi practica la seva cuina, la de l'Ignasi Camps, amb molta carn i quasi gens de peix: bacallà al forn i prou. Té bolets sempre que el bosc en do, sobretot a la tardor els cuina de moltes maneres, i no falta mai a la cita de la tòfona que és menja obligada quan n'hi ha i emblema d'Osona Cuina, la marca col·lectiva a què pertany i que defensa amb aferrissat orgull. De vins hi ha els justos, o sigui els dels "amics" als davant, els d'en David de Vinya dels Aspres de l'Empordà (tasteu l'Oriol jove, val la pena) i els d'en Trallero del Serrat de Montsoriu (no us perdeu l'Afillat blanc, n'hi ha poc). Al menjador mai hi ha faltat la mare, i ara també la Laia, la mare dels nens, que ofereixen ànima i ambient de restaurant familiar. Del local nou (els que coneixíeu l'antic) en ressalta l'art que penja de les parets i la generositat de l'espai. I en el fons, en forma de llegat literari pendent de catalogar, la biblioteca culinària de qui en fou caliu humà als darrers temps. Avui que fa un any ens va deixar, Llorenç Torrado.
No hay comentarios:
Publicar un comentario