2.6.09

Els Pescadors

Llançà forma part d’un tram de costa, brava, brava de debò. Per qui hi vagi de les grans ciutats estant, de Barcelona o Girona mateix, arribar-hi sembla lluny. És la sensació que solem tenir quan, després d’un camí llarg aterrem a llocs carregats d’autenticitat. Els poblets del nord de la Costa Brava, a tocar el Cap de Creus, quan ja s’acaba comparteixen aquest punt que els fa especialment atractius. És com si aquí encara poguéssim retrobar-nos amb velles estampes cobejades de temps perduts i gaudir-ne a rellotge parat. Llançà té paratges marins feréstecs, cales inconfusibles, platja i moll característics i una Llotja on encara descarreguen peix salvatge diàriament barques que pesquen a mar obert. D’aquí ve que hi hagi també restaurants com Els Pescadors.
Ocupa el lloc d’una antiga taverna que la família Fernàndez-Punset va comprar fa més de trenta anys i ofereix una cuina que, sense estridències ni pretensions ha anat evolucionant, lentament i progressiva, fins agafar la fesomia actual. Qui duu avui el timó als fogons és el fill, en Lluís, que després de fer estada en cases de renom s’ha atrevit a menar tot sol el vaixell. La carta d’Els Pescadors és de sota, cavall i rei. És el missatge que transmet el propi espai, clar i obert a primera línia de mar, al bell mig del port vell. Aquí s’hi respira mar, et dius quan hi entres. I a fe que si et deixes guiar per aquesta impressió no t’erres. Triïs closques o marisc tot serà de primera, viu de fresc com és. El gènere ve, majorment, de la Llotja, i es nota. Si no teniu una gana que us alci, podeu picar uns platets d’allò millor que hi han trobat a la tarda i reservar-vos per fer de plat fort un suquet com els de sempre –no us perdeu el de llagosta quan n’hi ha-, o bé un arròs, d’espardenyes si n’hi ha, per fer-ho senzill. Si aneu de clàssics i trieu primer i segon, deixeu-vos cantar el peix i no perdeu l’ocasió de compartir un rom o un sant pere, o endrapar algun peix de roca, una lluerna o un panegal, posem per cas. En Lluís els deixa al punt. Si sou més de vida i el temps us acompanya obriu-vos a propostes més contundents, i endinseu-vos al món nostàlgic i nostrat dels mar i muntanyes. I aquí m’aturo.
El servei no desmereix la cuina, ans al contrari la dignifica i la fa més gran. L’oferta de vins és adequada a la cuina, a la terra –estem a l’Empordà més alt, a tocar vinyes de garnatxes velles i cellers de vins nous i naturals- i als temps de crisi que fan guaitar els preus amb lupa. Al llevant de taula, superades postres i llepolies, preneu-vos temps per assaborir, cafè enllà, mentre la feu petar, mulleu-vos als llavis amb algun dels molts espirituosos que donaran a la tertúlia l’aire càlid que mereix i tenia abans de les lleis seques, certificant de passada que als Pescadors s’hi menja i s’hi beu com sempre, amb joia i bonhomia.

(publicat a Oci i Gastronomia, juny/09)

No hay comentarios: