Els èxits assolits enguany pel Barça han originat un estat de felicitat col•lectiu difícilment abastable per cap altre motiu. Com tot fenomen de masses ha generat una veritable mitomania al voltant dels subjectes de la gesta heroica; un reguitzell de càntics i símbols canalitzen l’espiritualitat del fet i el futbol actua amb força com una de les religions laiques de la societat postmoderna. Per uns dies, la crisi econòmica i els problemes quotidians rebaixen intensitat i es dilueixen en el fervor de les misses blaugranes i processons multitudinàries oficiades a tort i a dret. I com en tot miracle apareix un sant, i es diu Pep. I no sé què m’hi jugaria que d’ara endavant no només augmentarà la natalitat, com passa sempre que hi ha ambient d’eufòria o quan plou a bots i barrals, sinó que apareixeran nadons de tots colors que es diran Pep.
Pep és d’aquells noms que van tenir una època (és sabut que a més d’ases, de Joans i Joseps n’hi havia a totes les cases), però va caure en desús. Aprofitem l’avinentesa per recuperar-lo! Si sou dels que us voleu canviar el nom, només us calen els certificats d’empadronament i naixement, vuit documents oficials (el rebut de l’aigua o una multa) en què hi aparegui Pep, l’original i una fotocòpia del DNI i del llibre de família, i dos testimonis que donin fe que heu nascut per dir-vos Pep. Jo ja m’hi he posat.
publicat al 9 Nou
No hay comentarios:
Publicar un comentario