8.7.10

Autèntic arròs de Pals

En aquest país sempre ens passem la vida justificant veritats que semblen òbvies. Per exemple la de l’arròs de Pals. Recordo com si fos ara el dia que m’explicaven quin dels paquets d’arròs que hi havia a la lleixa d’una botiga de Pals era o no autèntic.
Viatjant amunt i avall i coneixent pagesos i productors de confiança et vas entrebancant amb productes que no responen al nom que duen. Llonganisses que diuen ser-ho i no són de Vic, formatges de ves a saber on i que s’etiqueten a Vidrà o mel que presumeix ser de pagès sense la més mínima referència que ens en doni la traça. Qui creix amb la picaresca gasta una talla moral esquifida. Pa per avui, gana per demà, vaja.

Però tornem a Pals. El cas és que aquí sí que ve de lluny el cultiu d’arròs. Fins al punt que va arribar a ser el motor econòmic del poble. L’arròs de Pals tenia fama. A l’antic mercat del Born, a Barcelona, es mercadejava com un producte agrícola molt preuat. L’ecosistema que conforma l’estany, els aiguamolls de terres inundades pel Ter a tocar la desembocadura i el clima benigne de l’Empordà xic n’afavoreixen el cultiu. Tenint un terreny abonat, cal fer bé les coses per ser competitiu. Alguns les hi fan i es nota. És el cas d’en Joan Parals, del Molí de Pals, i de l’Albert Grassot, de l’Estany de Pals. Conreus tradicionals i bones pràctiques agrícoles, per dir-ho ras i curt. A partir d’aquí, cadascú fa el seu camí i tria quins graons pujar. L’Albert Grassot apunta amunt. Ha ampliat el ventall de varietats cultivades. Ofereix, a més de la popular Bahia, nous grans d’altes aptituds culinàries. El Bomba, també rodó i menut, prestigiat per cuiners i arrossaires, ideal per fer arrossos de paella o cassola, secs o sucosos, beu el brou i mai no es cova. El Nembo, tirant a llarg, adequat per a amanides, de solt com queda. I, finalment, el Carnaroli que com el nom indica prové d’Itàlia i va la mar de bé per coure aquells arrossos cremosos anomenats rissottos.

A Pals, diguem-ho fort, recordem l’obvietat, hi ha pagesos que sí que només envasen arròs de collita pròpia i que per això mateix mereixen destacar. Convé que sàpiguen que ens en sentim cofois i que el que fan té, avui més que mai, tot el sentit del món. Que el bon arròs no es passa.

Publicat a Gastonomia i Oci

No hay comentarios: