24.3.11

Ramon Barnils, 10 anys més tard

El pas del temps crea personatges. Aquests darrers dies, quan fa deu anys de la mort de Ramon Barnils, hem vist, sentit i llegit unes quantes glosses a la seva persona. Poques, tot sigui dit, des d’instàncies oficials; la majoria de part de gent de l’ofici, periodistes que no volen que se’n perdi el llegat que va deixar. I persones que l’estimaven de tot cor, ras i curt. Lluny d’ escarafalls hipòcrites que haurien alterat el mestre i de beatificacions expiatòries de males consciències que serien en debades. Crític, irreverent, provocador, vehement, clar, directe, implacable amb els trepes, íntegre, rigorós i, sobretot, home d’esperit lliure. Independentista i llibertari alhora, actituds de dialèctica tensa, profundament arrelades en la nostra manera de ser.

És, justament, fent el balanç que permet la distància del temps quan sobresurten amb més força aquells trets que humanitzen el personatge. Els que vam conèixer de prop en Ramon recordem la seva vitalitat desbordant, l’energia que atresorava, el gurmet dels plaers de la vida, el bocafí que era –bon menjaire i bevedor- i l’art de la seducció que desplegava sense complexes. Però el valor que de tots ha deixat petja més fonda és, de ben segur, el que recordava l’ex conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, en una brillant intervenció en l’acte d’homenatge: la seva infinita tendresa. Valors escassos, també els humans.

Publicat a El 9 nou 25 de març

2 comentarios:

starbase dijo...

Als que el veu coneixer en persona us considero afortunats. Llògicament jo només vaig poder gaudir del seu verb enèrgic i punyent a la ràdio i premsa. Sobretot a la ràdio, de la que sóc consumidor compulsiu.

A les tertúlies fantàstiques a Catalunya Radio amb el Vendrell, en Monzó,... unes propostes radiofòniques de les que deixen petjada.

10 anys ja, caram. Farem un brindis en el seu honor aquesta nit a la intimitat de casa.

Unknown dijo...

Se'l troba a faltar. Sobretot a la ràdio. Com passa el temps !!!!