L’àpat del pa, la teca i el vi (II)

Qui li havia de dir a Oriol Rovira, quan feia de cuiner als Munts, que tornaria a  Sagàs, entre Prats i Gironella, convertint la seva casa pairal, Els Casals, en un lloc de culte gastronòmic a Catalunya. I que ran de l’èxit de la proposta culinària –estrella inclosa- acabaria un dia exportant la seva marca a Barcelona, amb el subtítol de “pagesos i cuiners” en un restaurant, a tocar la Borsa,  basat en la venda de productes de Sagàs amb una carta on tot té pa. La sacrosanta importància del pa.

I qui hauria pensat, en aquella mateixa època, quan Osona Cuina girava al voltant de la tòfona, que una de les campanyes més sonades de la col·lecció 2011 tindria el pa com a element central. Doncs això és justament el que ha fet Ignasi Camps, a Ca l’Ignasi, a Cantonigròs: un àpat del pa, la teca i el vi, amb tots els ets i uts. Érem una quarantena que vam xalar de debò. Hi havia convidats d’honor, els homes del pa, els forners de cadascun dels pans que van desfilar a taula. Gent d’un ofici que ha anat de mal en pitjor però que sembla que revifa amb força. Homes que tresquen cada nit perquè no es perdi un dels sabors més ben fixats a la nostra memòria del gust, el del pa de veres. Aquell que té sola, crosta cruixent i molla espessa i amorosa, de la de sucar. Pa que es deixa acaronar i guardar a la coixinera o al calaix i treure’l l’endemà que és tant o més bo i acabar-ne fent sopes o suca-mulla quan s’hagi eixugat tant que ja sigui sec.

Va ser un àpat de germanor entre Osona (Lluçanès inclòs) i la Garrotxa. Hi havia coca del Mossèn i pa de pagès del forn Sant Jordi (Folgueroles), pa de barra de Cal Forner (Sant Boi de Lluçanès), pa blanc de Ca La Nàsia (Olot), un de 4 quilos de l’Era Nova (Rupit), un de 2 d’en Lluís Batallé (Hostalets d’en Bas) i el de fajol i la coca de llardons de Can Carbasseres (Olot). Hi havia, ras i curt, l’arca de Noè del pa. La cuina en fou companyona i el vi –triat per Miquel Bofill, cellerer major d’Osona-  comparsa de bon beure. Platillos amb pedigrí (oh! quin arròs de conill!), simfonia de formatges (tirant a artesans),  cerveses de fajol i blat i recital de vins d’autor (com ara els d’en Trallero). Per llepar-se els dits i sucar-hi pa. I prendre’n model.

(publicat al 9 Nou)