La custòdia dels fills de parelles separades és, en moltes ocasions, motiu de discòrdia. Si imperés la raó no ho seria, però hi ha decisions que a sang calenta són de mal prendre. Venim de dècades d‘obscurantisme. Històricament, els jutges, davant la desavinença dels pares donaven la raó a la mare. O, dit d’una altra manera, consideraven que el pare era l’esca de tots els mals, el declaraven culpable de la suposada desgràcia i li prenien la custòdia dels fills sense mirar gaire prim. El fonament jurídic d’aquest horror partia d’una idea reaccionària i gens alliberadora segons la qual la dona ha vingut al món a fer de mare; l’home és l’autoritat dins la família, però els fills són de la mare. Aquesta injustícia sembla que dóna el baix. Actualment, s’imposa la tendència a parlar de custòdia compartida i, en cas de conflicte, a escoltar totes dues parts, pensant per sobre de tot en allò que és millor per als infants.
El cas que publicava el 9 Nou (31-10-11) a portada, torna a posar el tema d’actualitat. Aquest cop és al revés, la que en surt mal parada és una mare de Ripoll que ha vist impotent com el pare se li enduia un dels dos fills –el nen- a viure amb ell a Texas fruit de l’aplicació d’una llei internacional. El jutge, fent de Salomó, ha oblidat en aquest cas que els nens no són mobles i que tenen sentiments, com els pares i mares. I que parlant la gent s’entén.
Publicat a El9Nou
No hay comentarios:
Publicar un comentario