8.4.12

La feixuga motxilla dels deures

Des de fa algunes setmanes hi ha un debat que sotragueja França i ateny la gent amb fills en edat escolar. Pares i mares s’han rebel•lat contra els deures a casa, declarant-se en vaga. Un tema, certament, espinós, complex i polièdric.

 No és gens fàcil pronunciar-s’hi a favor o en contra però ens hauria de servir, almenys, per donar-hi alguna volta, tant a casa com a l’escola. Els detractors al•leguen que l’escola és el lloc de treball acadèmic i que ha de ser tutelat pels ensenyants; que a casa no és on hi ha, sovint, els millors recursos pedagògics i que no totes les famílies disposen de temps ni tenen les mateixes capacitats per oferir un ajut que els nens acaben sol•licitant. Aquest és un argument de pes si creiem que l’escola, a banda de formació acadèmica, transmet valors ètics com el de la igualtat. L’altra raó, de no menys calat, és la reivindicació del dret que els nens tenen a gaudir de temps lliure, gairebé un pecat social en un món atrapat per l’estrès general.

 Si em permeten, sense ofendre ningú, n’hi afegiria un per fer la torna. Em refereixo als deures que de vegades arrosseguen els escolars cap a casa com si fossin treballs pesants. Entenc que s’enduguin a casa lectures, recerques, experiències o, si volen, temes per estudiar, però porto anys assistint a deures espessos, repetitius i ensopidors. Per fer avorrir els estudis. Just el contrari d’allò que hauria d’incentivar l’escola: les ganes d’aprendre i la formació de persones, cultes i lliures.

Publicat a El 9 nou

No hay comentarios: