21.4.12

La plaça de tota la vida

En cosa de vuit dies, Torelló i Manlleu reestrenaran places reformades. La Plaça Nova i la de Fra Bernadí, respectivament, semblen noves de trinca. A l’una i altra els convenia. A la de Torelló, d’ençà que Josep Ylla li va donar forma, allà a les acaballes del XIX, li havien rentat la cara dues vegades; l’actual mestre d’obres, Miquel Ricart, li ha donat una fesomia pròpia dels nostres temps, accessible, oberta, acollidora, amb bancs, arbres i plantes. La de Manlleu, per la seva banda, ha estat dirigida per l’arquitecte Albert Ibáñez de Sus; les obres han durat un any i mig, esborrant completament aquell deliri d’inspiració mussoliniana –marbre de Carrara inclòs- projectat pel darrer alcalde franquista que va governar Manlleu.

Aquestes noves places tenen entorns diferents que n’han condicionat les remodelacions, empremtes estètiques dispars, però punts essencials en comú. En sintonia amb l’esperit humanitzant dels espais urbans actuals, hi restringeixen la circulació rodada, les obren al vianant, facilitant-ne el passeig i l’estada. És de cabdal importància que la plaça major sigui l’eix central del municipi, el punt de trobada, l’espai de relacions humanes per excel•lència, convidant a fer comerç, a conversar, jugar, badar o veure passar el temps. Ambdues tenen tot l’aire de tornar-ho a ser. Llàstima que pel camí hagin tancat portes aquells cafès de tota la vida que donaven caliu o aixopluc i feien de pal de paller.

Publicat a El 9 Nou

2 comentarios:

starbase dijo...

Ja tens raó sobre el paper de la plaça major a les viles. Visc en una vila fragmentada que no té aquest element i és una pena.
Tant és així que faig vida de poble a la vila del costat, que sí que en té i de fet em cau més a prop i tot.

Cuina Cinc dijo...

Bon dia, Pep,
conèixes Fundació dieta mediterranea http://fdmed.org/?
salutacions