26.7.13

El Vallès va de bo

Dos fets de signe contrari, han marcat l’actualitat gastronòmica catalana d’aquest final de juliol. Tots dos provenen del Vallès, del Vallès Oriental per ser més precisos. El primer va ser l’anunci, mitjançant la publicació d’una carta de la direcció del propi restaurant, del tancament de Can Fabes, el mític restaurant de Sant Celoni, el proper 31 d’agost….a no ser que aparegui abans un àngel de la guarda capitalista disposat a salvar-lo. Les declaracions de pena de cuiners famosos, amb crides incloses a les institucions, seran probablement cants de sirena. Alguns aprofitaran la desventura per recordar l’anunciada mort de l’alta cuina; d’altres, més ponderats, matisaran que el que està esgotat és un format de negoci basat en el luxe gastronòmic, sobretot si s’ha de refiar del client del país. Aquest model, segons empresaris d’hostaleria i analistes, només s’aguanta si disposa de línies de negoci d’alta rendibilitat, ja siguin els càterings a gran escala, les segones marques o els assessoraments a espais de restauració de cadenes hoteleres, on la marca és la persona. D’aquí ve que Can Fabes iniciés, ran de la desaparició de Santi Santamaria, una davallada que no ha tingut aturador. La seva mort sobtada ha estat la tomba del restaurant.

El segon fet, de caire oposat, va tenir lloc a Granollers on aquest proppassat dia 22, sota la gran porxada que acull les pageses del mercat dels dijous, s’hi va presentar un nou col•lectiu de cuina. Té nom de film d’art i assaig i apel•la als orígens d’orient vallesà : CuinaVO. Són 13 restaurants, dotzena de frare, amb padrí d’honor, en Pep Salsetes que conserva i escampa llavors. La icona estiuenca dels fogons vallesans són els tomàquets, en plural, diversos, catalogats, endreçats, apropiadament batejats, collits tots als horts locals. La iniciativa, que se suma a la vintena de grups del mateix registre escampats per tota Catalunya, és tant il•lusionant com encoratjadora. Exhala aire fresc, a la vegada que, en temps de depressió generalitzada transmet optimisme. I fa venir moltes ganes de xalar menjant al Vallès. A l’Occidental ja ho sabíem, ara toca l’Oriental.

Publicat a Osona.com

No hay comentarios: